“Portar a terme una activitat creativa significa devorar-se a un mateix, inventar-se i reinventar-se. La necessitat de narrar ficcions (petites, breus, poètiques, íntimes...) és una opció de fugida.
Potser brodar és similar a escriure.
Normalment començo a escriure amb les mans, és una necessitat. Les paraules flueixen espontàniament, fruit d'una predisposició que es converteix en un estat íntim i empàtic a l'hora. La madeixa es descabdella. Esbosso unes quantes idees, intento connectar-les; tot plegat és borrós però vibrant. El procés d'elaboració definitiva del text és lent i reflexiu, introspectiu, està supeditat a un cert ordre; és racional. El resultat final hauria de ser vibrant i concís.
Penso que el brodat també és una expressió vibrant.”